“Art. 1.- La Confederació Nacional del Treball (C.N.T.) és una organització sindical revolucionària, és a dir, que lluita en pro de la revolució social. El seu caràcter és anarcosindicalista, és a dir anarquista pels seus principis, tàctiques i finalitats i sindicalista per la seva forma d’organització estructurada en sindicats. La CNT es defineix com una organització de classe, autònoma, autogestionària, federalista, internacionalista i feminista.” (Estatuts i Normativa Orgànica, Títol 1-Denominació i estructura).
La C.N.T és un Sindicat, és a dir, una eina amb la qual els treballadors i treballadores s’organitzen per a defensar i desenvolupar els seus drets. Defensar, perquè d’una banda l’evolució econòmica dels últims anys està basada en precaritzar cada vegada més el món del treball, el nostre món. Desenvolupar, perquè a causa del seu caràcter anarcosindicalista, la CNT té molt clar que l’origen de tota aquesta regressió quant a drets laborals està en el propi sistema econòmic que ens domina. És aquest capitalisme, que en la seva actual fase demostra una vegada més el caràcter feroç i cruel que sempre va tenir, el responsable de les condicions de treball miserables i precàries que tenim la majoria de persones treballadores. És necessari per tant guanyar cada vegada més drets per a recuperar els beneficis que generem treballant i que ens treuen a canvi d’un salari baix, per a, en darrer terme, superar aquest règim econòmic i substituir-lo per un basat en la justícia social. I el més just és repartir-nos els beneficis entre totes i tots.
Pensem que és important articular una alternativa clara i contundent a la resta de forces sindicals…
En defensa de les nostres condicions de treball, la CNT posa en pràctica un model sindical propi, diferent del qual practiquen els sindicats majoritaris. Pensem que és important articular una alternativa clara i contundent a la resta de forces sindicals, ja que és evident que després de quaranta anys de sindicalisme pactista, els resultats han estat desastrosos: cada nova generació que s’incorpora a l’anomenat “mercat laboral”, ho fa en pitjors condicions que l’anterior.
…la CNT no promou el sistema d’eleccions sindicals a Comitès d’empresa i delegats de personal.
Per aquest motiu la CNT no promou el sistema d’eleccions sindicals a Comitès d’empresa i delegats de personal. La resta de sindicats es veuen obligats a fer-ho perquè depenen de les subvencions i de les hores lliures pagades per les empreses. Nosaltres, emparats en la més pura Llibertat Sindical posem en marxa la nostra pròpia manera d’entendre el sindicalisme: com a eina protectora de totes les persones en lloc de generadora de privilegis per a uns pocs, com a fòrum de participació i decisió de tots i totes, en lloc d’òrgan merament informatiu de les retallades que imposen les empreses.
És, ara com ara, l’únic sindicat en l’Estat espanyol totalment independent de directrius de partits polítics…
La CNT es va fundar en 1910 a Barcelona, a partir de la unió de les societats obreres no vinculades als corrents socialdemòcrates. Segueix fidel als principis anarcosindicalistes, i és l’única hereva en l’Estat espanyol de l’esperit de la Primera Internacional. És, ara com ara, l’únic sindicat en l’Estat espanyol totalment independent de directrius de partits polítics, en el qual els que decideixen són els treballadors i treballadores afiliats i no un comitè de professionals del sindicalisme, que renuncia al finançament de l’Estat i la Patronal per a mantenir la seva independència econòmica, i que no deixa les negociacions en mans d’intermediaris.
Cada vegada més treballadores i treballadors confien en les nostres propostes i s’agrupen en les nostres seccions sindicals. I moltes més persones hem de ser si volem ser capaces de canviar l’ambient del món del treball dominat actualment per la precarietat laboral, els accidents i malalties professionals i els baixos salaris.
Vine amb nosaltres: només faltes tu. Sigui quina sigui la teva feina, el teu Sindicat és la CNT.