La precarietat no es defineix només pel contracte o la nòmina.
La taula de salaris de 2024 ja mostrava que, de 15.432.064 persones assalariades, el 74,78% del total se situen en trams de fins a 2 vegades l’SMI, mentre només el 25,22% supera aquest llindar. El tram més freqüent és el que pivota entre l’1 i 1,5 SMI, amb 4.853.887 persones, el 23,52% del total. El que confirma que el salari més habitual no està en la franja alta sinó en els nivells baixos i mitjans-baixos de renda salarial.
En l’extrem inferior, el tram de 0 a 0,5 SMI té un salari mig anual de 3.356 euros, i en l’extrem superior, el de més de 10 SMI aconsegueix 297.284 euros de salari mig anual. La diferència entre tots dos extrems és de 293.928 euros a l’any, la qual cosa reflecteix una bretxa salarial molt intensa entre la majoria treballadora precarizada i una minoria amb rendes molt elevades.
En 2026, l’SMI estatal es troba fixat en 1.221 euros mensuals en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros bruts anuals. Si la major part de l’ocupació assalariada es concentra entorn de 1-1,5 SMI o per sota de 2 SMI, l’accés a l’habitatge habitual es converteix en un factor central d’empobriment salarial, perquè una part creixent del sou es destina a sostenir lloguers i preus de compra cada vegada més alts.
Habitatge a Catalunya
En lloguer, les rendes mitjanes mensuals en ciutats principals ja se situen en 1.147,22 euros a Barcelona, 883,35 a Badalona, 837,32 en L’Hospitalet, 794,78 a Sabadell, 766,84 a Girona, 740,75 a Mataró, 719,90 a Terrassa, 663,02 a Tarragona, 586,89 a Reus i 562,57 a Lleida. La mitjana catalana és de 844,13 euros mensuals, però diverses de les principals ciutats estan clarament per sobre d’aquest valor.
En compra, el preu de venda al febrer de 2026 aconsegueix 3.134 euros/m² a la província de Barcelona, 2.676 euros/m² a Girona, 1.785 euros/m² a Tarragona i 1.564 euros/m² a Lleida, amb una mitjana catalana de 2.784 euros/m². A més, el preu de venda a Catalunya puja un 13,6% interanual, la qual cosa indica que l’habitatge en propietat també s’allunya de l’abast dels salaris ordinaris.
Comparativa sindical
Si es compara l’SMI mensual de 1.221 euros amb el lloguer mitjà de Barcelona, l’arrendament absorbeix gairebé tot el salari mínim brut mensual, i en ciutats com Badalona o L’Hospitalet continua consumint una part desproporcionada de l’ingrés. Fins i tot en ciutats amb rendes més baixes, com Lleida o Reus, el pes del lloguer sobre un salari de referència baix continua sent molt alt per a una persona sola o una unitat familiar treballadora amb ocupació precària o parcial.
En compra, un habitatge tipus de 80 m² equivaldria aproximadament a 250.720 euros a Barcelona, 214.080 euros a Girona, 142.800 euros a Tarragona i 125.120 euros a Lleida, usant els preus provincials mitjans per metre quadrat de febrer de 2026. Aquesta relació evidencia que per a àmplies capes assalariades l’habitatge habitual no funciona com un dret garantit, sinó com un mecanisme de transferència directa del salari cap a les exigències del mercat immobiliari parasitari.
Resum tècnic
L’estructura salarial del passat 2025 ja mostra una majoria clara en els trams baixos i mitjans-baixos: el 74,78% de les persones assalariades està en nivells de fins a 2 SMI i el tram més freqüent és el d’1 a 1,5 SMI, amb 4.853.887 persones. Amb un SMI de 1.221 euros mensuals en 14 pagues, la lectura sindical és evident: una part molt àmplia de la classe treballadora part d’ingressos limitats enfront d’un cost de la vida cada vegada més alt.
El problema no és només quant es cobra, sinó quant queda després de pagar l’imprescindible. Quan al lloguer se sumen cistella de la compra, escolarització, assegurances i aparcament (per posar alguns exemples), el salari real es redueix de manera dràstica i moltes economies obreres queden atrapades en una situació de mera subsistència.
| Tram | Brut mensual (14 pagaues) | Brut anual | Net mensual aprox. (sense fills) | Net mensual aprox. (amb 1 fill) | Lectura pràctica |
|---|---|---|---|---|---|
| 0,5 SMI | 610,50 € | 8.547 € | 570-600 € | 580-605 € | Situació d’alta precarietat |
| 1 SMI | 1.221 € | 17.094 € | 1.120-1.170 € | 1.140-1.185 € | Salari mínim legal |
| 1,5 SMI | 1.831,50 € | 25.641 € | 1.500-1.620 € | 1.540-1.660 € | Tram salarial més freqüent |
| 2 SMI | 2.442 € | 34.188 € | 1.900-2.050 € | 1.960-2.110 € | Umbral útil per a comparar salaris i habitatge |
| 2,5 SMI | 3.052,50 € | 42.735 € | 2.280-2.470 € | 2.350-2.540 € | Ja fora dels trams més comuns |
| 3 SMI | 3.663 € | 51.282 € | 2.650-2.900 € | 2.730-2.980 € | Renda clarament superior a la majoria salarial |
| 5 SMI | 6.105 € | 85.470 € | 4.100-4.500 € | 4.220-4.620 € | Tram alt i minoritari |
| 10 SMI | 12.210 € | 170.940 € | 7.100-8.000 € | 7.250-8.150 € | Tram molt alto i molt minoritari |
Despesa quotidiana
En alimentació, diferents referències situen la despesa mitjana de la llar entorn de 5.400 euros anuals, és a dir, uns 450 euros al mes, mentre altres estimacions eleven la cistella de la compra familiar per sobre de 530 euros mensuals. Per a una família treballadora, aquest ja és una despesa fixa estructural que competeix directament amb habitatge i subministraments. –1
En escolarització, l’OCU calcula per al curs 2025/2026 un cost mitjà de 2.390 euros per fill a l’any, uns 199 euros mensuals prorratejats, amb partides addicionals molt rellevants com a menjador de 107 euros al mes en centres públics, 139 en concertats i 162 en privats. A això s’afegeixen extraescolars, llibres, material, excursions i quotes, de manera que criar i escolaritzar a fills i filles té un impacte molt fort sobre les llars assalariades. –2
En mobilitat privada, l’assegurança mitjana de cotxe va superar els 975 euros anuals en 2025, uns 81 euros al mes, i per a moto existeixen referències des d’uns 220 a 326 euros anuals de mitjana segons modalitat, és a dir, aproximadament entre 18 i 27 euros al mes, encara que Barcelona figura entre les províncies més cares. En aparcament, Catalunya va tancar 2025 amb un preu mitjà de lloguer de garatge de 80,66 euros al mes, mentre a Barcelona hi ha abonaments públics de cotxe entorn de 92,82 euros al mes i de moto al voltant de 39,77 euros al mes en BSM. –3
Comparativa social
Si prenem com a referència a una persona assalariada entorn del SMI amb lloguer a Barcelona, la renda mitjana mensual de 1.147,22 euros ja consumiria gairebé tot el salari mínim brut mensual. Fins i tot sense fills, sumant alimentació mitjana de la llar, assegurança i pàrquing, el cost de vida depassa clarament l’assumible per a àmplies capes treballadores si no existeix suport familiar, habitatge compartit o pluriocupació.
En una unitat de convivéncia, o una família treballadora amb persones a càrrec, el quadre s’endureix encara més: lloguer, compra d’aliments i escolarització bàsica absorbeixen una part central de l’ingrés abans fins i tot de comptar subministraments, transport, roba, telecomunicacions o imprevistos. Des d’una perspectiva sindical, això demostra que la precarietat no es defineix només pel contracte o la nòmina, sinó per la distància creixent entre salari i cost real de la vida.
Llavors…
Tot aquestes dades, presentats d’una forma més o menys asèptica ens ofereixen una “foto” de la situació més habitual de la majoria de la classe treballadora. Aquesta passa per una extracció rendista que llastra uns salaris que no corresponen al cost de la vida, i ens aboquen a una relació de substencia i ansietat individual. Per a això, no hi ha ningúna recepta màgica, si no un vell remei: organització sindical i comprensió profunda de la situació.
La vaga general que s’està gestant a Catalunya aposta per aquesta confluència i comprensió, que els salaris i els lloguers no “són “fets aïllats”, són la constatació d’un model econòmic que explota doblement a la nostra classe.
- informació: https://enscostalavida.org/