Set Claus de l’acció sindical de la CNT i de la proposta de model sindical propi
Hi ha dues maneres que els treballadors i les treballadores ens organitzem per ser agent actiu en la pràctica dels nostres drets col·lectius a les empreses. La representació unitària és la que es constitueix després de celebrar-se unes eleccions sindicals i en el qual es tria als delegats de personal o als membres del comitè d’empresa, depenent del nombre de treballadors/as que hi hagi a l’empresa.
La representació sindical és la que constitueixen els mateixos treballadors/es afiliats/ as a un sindicat mitjançant Seccions Sindicals, sense dependre del nombre d’empleats de l’empresa i sense necessitat d’un procés electoral tutelat per l’empresa. El model sindical de la CNT actua des d’aquesta via i critica de manera activa al sindicalisme que, en canvi, actua des de les eleccions sindicals.
En què basem el nostre rebuig a les eleccions sindicals? A més del fet que no són necessàries en cap cas ni legalment obligatòries per poder fer sindicalisme a les empreses, trobem set motius molt importants.
1-. Dependre d’un ritme electoral de quatre anys (o de qualsevol altra durada semblant en el cas d’eleccions parcials o hipotètiques revocacions) és sindicalment un contrasentit. La CNT posa el pes de l’acció sindical en la Secció Sindical i no en la unitària. Per això podem ser més flexibles i més ràpids en multitud de situacions. Al seu torn no ens hem de circumscriure a cap estructura electoral que l’empresa hagi dissenyat per a limitar l’eficàcia de la unitària (centre de treball artificialment per sota de 50 persones, p. ex.).
Els problemes laborals necessiten solucions ja, i no poden esperar a tacticismes electorals, molt habituals en les empreses.
2-. El procés de dotar-se d’una representació dels treballadors i les treballadores, quan queda amb amplis marges de control de l’empresa (així és a la regulació de l’ Estatut dels treballadors arts.75.1 i 76.2) fa que es desnaturalitzi la llibertat amb la qual es crea. L’empresa pot condicionar allò que vulgui, pot ficar els seus propis candidats, pot acudir a altres sindicats… per això la representació naixerà dividida (cosa que beneficia sens dubte a l’empresa)
La representació sindical, en quedar a l’única i exclusiva tutela del Sindicat, resulta inexpugnable a aquestes maniobres.
3-. La independència econòmica real, no sols és un valor polític en les altes instàncies (no es formen cúpules “comprables”) també hi ha repercussions en l’acció sindical més quotidiana. En un context encara més quotidià, les hores sindicals es poden considerar una subvenció indirecta que condiciona molt més l’actuació del representant dels treballadors i treballadores. (la falta de cultura militant, política i sindical fa que les hores lliures pagades per l’empresa siguin un atractor de gent que busca comoditats i defugir els problemes i això les empreses ho saben perfectament.)
4-. La possibilitat d’escollir i revocar representants àgilment és un encert de la democràcia directa més pura. Amb la representació unitària és molt més complicat i en el procés és molt fàcil intervenir i posar obstacles. Escollir i revocar els representants és una eina bàsica per a un funcionament sindical democràtic i honest.
5-. La representació unitària ha de sotmetre’s a uns paràmetres mitjançant els quals es trien uns pocs representants, que actuen sobre la base d’uns suposats privilegis. La nostra, en canvi, al basar-se a dipositar el pes de l’acció sindical en la Secció Sindical, incentiva la participació, es distribueixen les tasques, etc. I , per tant, s’actua amb un criteri de protecció col·lectiva (i no de privilegi individual) sent tots aquests els ingredients necessaris de la mobilització.
És així com fomentem i practiquem el nostre principi d’Acció Directa.
6-. El control total per part del sindicat del seu òrgan en l’empresa és útil si el Sindicat disposa d’una intencionalitat política clara. L’anarcosindicalisme es caracteritza per ser aquest tipus de sindicalisme. Busquem la transformació radical de la societat. Té sentit que controlem a les nostres representacions en les empreses, entre altres coses, poder portar dins de les empreses el que el Sindicat acorda. El sindicalisme només pot ser fort si actua de manera coordinada i estructurada. Els Comitès d’Empresa són òrgans que no tenen per què complir amb els acords dels respectius sindicats dels membres del Comitè.
7-. La representació d’eleccions sindicals no té cap obligació legal de seguir les directrius ni de la plantilla, ni del seu sindicat (quan n’hi ha un o més). No existeix cap eina pràctica per a obligar els representants a actuar de determinada manera. Amb les Seccions Sindicals de la CNT no succeeix això en prendre les decisions en Assemblea i per majoria simple. Les nostres seccions són, per tant, un autèntic organisme de democràcia directa pels treballadors i treballadores i que funciona segons estipulen els nostres Estatuts, que estan pensats per donar via pràctica a un sindicalisme transparent i honest alhora que eficaç.
Si el que hem dit t’interessa, ja saps, compta amb la CNT!
