Quan parlem d’augmentar els salaris, sovint sentim parlar d’un percentatge: un 25%, un 13%, un 4%… Però no tots els augments salarials tenen els mateixos efectes. En un sector tan desigual com el de l’educació, la manera com s’aplica una pujada és tan important com la quantitat que s’hi destina.
Des de la CNT defensem augments salarials lineals, és a dir, increments en una quantitat fixa que beneficiïn especialment les treballadores amb els salaris més baixos. Aquesta proposta forma part dels acords del XIIè Congrés de la CNT, dins del punt 4, dedicat a la distribució de la renda. Els nostres acords estableixen que les pujades salarials han de ser «lineals en quantia inversament proporcional al salari rebut», amb l’objectiu de tendir cap a la igualació salarial. Es pot consultar el text complet a la pàgina 120 dels Acords del XIIè Congrés de la CNT.
No és el mateix un augment percentual que un augment lineal
Imaginem dues treballadores de l’educació. Una cobra 2.000 € mensuals i l’altra 1.500 €.
Si totes dues reben un augment del 5%, la primera cobrarà 100 € més, mentre que la segona només en cobrarà 75 €. La diferència salarial entre elles, per tant, no es redueix, sinó que s’amplia.
En canvi, amb un augment lineal de 100 €, totes dues rebrien exactament la mateixa quantitat. La treballadora que cobra menys veuria augmentar el seu salari en una proporció més gran.
És aquesta diferència la que volem posar sobre la taula.
Un augment percentual manté les desigualtats salarials o les agreuja. Un augment lineal contribueix a reduir-les.
I això, com es tradueix a l’educació?
El nostre sector està format per moltes categories professionals amb salaris molt diferents: docents, tècniques d’educació infantil, vetlladores, educadores d’educació especial, personal administratiu, personal auxiliar…
Davant d’aquesta realitat, cal preguntar-nos a qui beneficia realment cada pujada salarial.
Posem un exemple senzill. Si una Tècnica d’Educació Infantil, una vetlladora o una Educadora d’Educació Especial treballen les mateixes hores que una altra treballadora amb un salari superior, una pujada percentual farà que aquesta última rebi també una quantitat d’euros superior.
Si, en canvi, acordem una pujada lineal, la mateixa quantitat d’euros arriba a totes les treballadores. I això permet que les categories amb salaris més baixos recuperin més poder adquisitiu en termes relatius. Aquestes categories amb salaris més baixos tenen una relació directa amb els llocs de feina més feminitzats al nostre sector. Per tant, si seguim amb la lògica de l’augment salarial percentual estem perpetuant la bretxa salarial de gènere. És urgent, doncs, que totes les dones que treballem a l’educació ens organitzem per acabar amb aquesta bretxa salarial, per la dignificació dels llocs de feina a les etapes del 0-3 i infantil, etapes essencials en l’educació.
No es tracta d’ignorar les diferències de responsabilitat, formació o funcions que pugui haver-hi entre categories. Es tracta de posar sobre la taula una qüestió molt més bàsica: no podem acceptar que les treballadores amb els salaris més baixos siguin sempre les que menys es beneficiïn dels increments salarials.
Augmentar els salaris de totes, però començar per qui menys cobra
La proposta de la CNT no consisteix a oposar treballadores amb salaris diferents.
Al contrari: volem que pugin els salaris de totes les treballadores de l’educació, però que les pujades serveixin també per reduir les desigualtats existents.
Per això defensem que els increments siguin lineals i inversament proporcionals al salari: que qui cobra menys rebi proporcionalment un augment més gran.
Aquesta mateixa lògica apareix en els acords del XIIè Congrés quan es planteja l’actualització dels salaris segons l’increment real dels preus, la inclusió de clàusules de revisió salarial i l’establiment de pujades lineals com a eina per avançar cap a la igualació salarial.
Perquè recuperar poder adquisitiu no és només aconseguir que la nòmina augmenti. També és decidir com es reparteix aquest augment.
La igualtat salarial també es construeix als centres de treball
Per a la CNT Ensenyament, les reivindicacions salarials no haurien de quedar reduïdes a una negociació entre dirigents sindicals i administracions.
Hem de ser les pròpies treballadores les que discutim, decidim i defensem les nostres reivindicacions.
A cada centre educatiu hi convivim treballadores amb diferents categories, funcions i salaris. Organitzar-nos conjuntament ens permet entendre que els problemes que afecten una categoria també formen part d’un problema més ampli: la divisió i la desigualtat dins del món del treball.
Per això, des de la CNT defensem que les treballadores de l’educació ens organitzem als centres, construïm seccions sindicals i utilitzem l’assemblea com a eina per decidir les nostres lluites.
Perquè si totes generem la riquesa, totes hem de poder decidir com es reparteix. I perquè avançar cap a la igualtat salarial també és avançar cap a una educació al servei de la classe treballadora.