{"id":1041,"date":"2026-01-24T17:48:24","date_gmt":"2026-01-24T16:48:24","guid":{"rendered":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/?p=1041"},"modified":"2026-01-24T17:48:24","modified_gmt":"2026-01-24T16:48:24","slug":"la-resistencia-obrera-contra-el-regim-a-80-anys-de-la-vaga-de-la-fabrica-nova","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/blog\/24\/01\/2026\/la-resistencia-obrera-contra-el-regim-a-80-anys-de-la-vaga-de-la-fabrica-nova\/","title":{"rendered":"La resist\u00e8ncia obrera contra el r\u00e8gim. A 80 anys de la Vaga de la F\u00e0brica Nova"},"content":{"rendered":"\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img decoding=\"async\" src=\"https:\/\/www.memoria.cat\/vagues-fabrica-nova-manresa\/wp-content\/uploads\/sites\/72\/2022\/05\/FABRICA-NOVA-MANRESA.200-scaled.jpg\" alt=\"\"\/><\/figure>\n\n\n\n<p><strong>Miguel G. G\u00f3mez<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p>A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya es confiava en una propera vict\u00f2ria alidada. La gent tenia esperances que els Aliats intervindrien en Espanya. Aix\u00f2 creava un ambient de cert optimisme que reomplia les organitzacions d\u2019esquerres malgrat la clandestinitat. La repressi\u00f3 era brutal i el clima de persecuci\u00f3 i obscurantisme ho esquitxava tot.<\/p>\n\n\n\n<p>La CNT s\u2019havia reconstru\u00eft, primer el 1942 i despr\u00e9s el 1944. Cap el 1945 hi comptava amb centenars d\u2019afiliats dividits en sindicats de ram, segons la seva feina, destacant els ferroviaris i els treballadors de les f\u00e0briques com les de la Pirelli o la Bertrand i Serra (F\u00e0brica Nova). Tamb\u00e9 hi havia una xarxa d\u2019afiliats a la CNT, per\u00f2 que s\u2019organitzaven en grups d\u2019afinitat m\u00e9s tancats. Per completar aquest panorama, tamb\u00e9 hi havia un grup de les Joventuts Llibert\u00e0ries i petites agrupacions de la UGT i del PSUC.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta nova milit\u00e0ncia va liderar conflictes socials, com ara el de la primera vaga de la F\u00e0brica Nova, del 28 al 30 de juny de 1945. La vaga estava motivada perqu\u00e8 els contramestres i altres treballadors homes amb c\u00e0rrecs de categoria similar havien rebut \u201c<em>un plus por vida car<\/em>a\u201d. Les dones obreres es van queixar i van reclamar a l\u2019empresa el mateix plus per a tothom, independentment del sexe.<\/p>\n\n\n\n<p>La vaga del juny va esclatar el dia que hi havia una reuni\u00f3 del sindicat vertical franquista, amb el delegat de Treball de Barcelona i els enlla\u00e7os sindicals, per resoldre la petici\u00f3 de les obreres. L\u2019empresa no volia concedir cap cessi\u00f3. Deien que un augment de salaris per tota la plantilla nom\u00e9s el podia aprovar el <em>Ministerio de Trabajo.<\/em> Les obreres es van declarar en vaga de \u201cbra\u00e7os caiguts\u201d, i als dos dies van aconseguir guanyar el \u201cplus de vida cara\u201d. Hi hagu\u00e9 nom\u00e9s un detingut, posat en llibertat als pocs dies. L\u2019Audi\u00e8ncia Provincial de Barcelona va arxivar el cas, per possibles \u201cdes\u00f3rdenes\u201d a primers de gener de 1946.<\/p>\n\n\n\n<p>Aquesta vict\u00f2ria no duraria gaire, ja que al 1945, les condicions de vida de la classe obrera eren penoses. El racionament dels productes de primera necessitat, les condicions prec\u00e0ries, la seguretat laboral nul\u00b7la, es van retroalimentar amb els talls el\u00e8ctrics que provocaven aturades a les f\u00e0briques. Quan una f\u00e0brica quedava sense llum, el proc\u00e9s productiu quedava interromput durant unes hores, a vegades dies sencers. Quan aix\u00f2 passava els encarregats i patrons enviaven les obreres i obrers a casa seva. Quan tornava la llum havien de tornar corrents. Les hores perdudes no les cobraven, de manera que aquesta situaci\u00f3 creava un malestar social evident.<\/p>\n\n\n\n<p>De totes formes es podria afegir, que la guerrilla antifranquista actuava per tota la comarca de l\u2019Alt Llobregat i que una de les accions preferides de les partides guerrilleres llibert\u00e0ries del Massana, del grup Tali\u00f3n, dels germans Sabat\u00e9 o del Faceries, precisament, era volar torretes el\u00e8ctriques. Tallaven l\u2019energia de poblacions senceres i, per descomptat, les f\u00e0briques hi quedaven aturades.<\/p>\n\n\n\n<p>L\u2019inici del conflicte del gener del 1946 a la F\u00e0brica Nova es va produir per que les obreres es negaven a recuperar les hores de treball perdudes pels talls el\u00e8ctrics. No era cosa seva. Elles estaven a la feina de manera puntual. Volien cobrar el salari. Aquest cop la situaci\u00f3 es va resoldre favorablement i les obreres van aconseguir que l\u2019empresa no se les descompt\u00e9s del sou aquestes hores. Despr\u00e9s van seguir amb la lluita laboral i van fer una vaga de bra\u00e7os caiguts per demanar un augment del salari de 45 pessetes.<\/p>\n\n\n\n<p>Aix\u00ed arribem al dia 25 de gener, divendres. Era dia de cobrament. Es van adonar que no se les havia pagat el dia 24, per que era festiu. Era el infame \u201cD\u00eda de la Liberaci\u00f3n\u201d que celebrava el r\u00e8gim fascista. El dia que havia caigut Manresa en les seves mans. Les obreres \u2013 pr\u00e0cticament fins a aquest moment no van participar els homes \u2013 van exigir cobrar el dia 24 i com no se les va fer cas es van posar en vaga immediatament. El primer dia de vaga fou el dissabte 26, i el dilluns 28 la vaga ja s\u2019havia est\u00e8s a altres f\u00e0briques de Manresa i despr\u00e9s als comer\u00e7os.<\/p>\n\n\n\n<p>Les autoritats franquistes van entrar en p\u00e0nic. El Govern Civil va fer venir a Manresa nombrosos efectius de la Gu\u00e0rdia Civil que van ocupar militarment la ciutat. De seguida van ser detinguts diversos militants obrers, coneguts d\u2019altres temps, per\u00f2 no necess\u00e0riament implicats en la vaga \u2013 tot i que alg\u00fa s\u00ed que ho estava. En paraules del cenetista Emili\u00e0 Mart\u00ednez, recollides per Pedro Flores, en el seu <em>Las Luchas Sociales del Alto Llobregat y Cardoner<\/em>:<\/p>\n\n\n\n<p><em>\u00abpara asustar a las huelguistas y coaccionarlas a\u00fan m\u00e1s, se cogi\u00f3 a los militantes m\u00e1s conocidos, se nos amanill\u00f3 fuertemente de dos en dos (\u00e9ramos doce o catorce) y en cami\u00f3n descubierto se nos pase\u00f3 por las principales calles de la ciudad, diciendo a la gente que nos llevaban a la Modelo y que tal vez nos fusilar\u00edan si las huelguistas no ced\u00edan.\u00bb<\/em><\/p>\n\n\n\n<p>Malgrat aix\u00f2, la vaga general va continuar fins al dia 31 de gener. Aquell dia hi hagu\u00e9 una gran manifestaci\u00f3 de suport a la vaga. Quan la gentada va arribar a la Pla\u00e7a Major la policia i la Gu\u00e0rdia Civil van carregar violentament provocant ferits.<\/p>\n\n\n\n<p>Les obreres van aconseguir cobrar el jornal del dia 24. I a m\u00e9s un augment de 75 pessetes al mes, millores amb els racionaments dels productes de l\u2019economat. Els detinguts serien posats en llibertat als dies i setmanes despr\u00e9s. \u00c9s a dir, que malgrat tot, la vaga fou un \u00e8xit.<\/p>\n\n\n\n<p>A m\u00e9s es va contribuir a trencar la censura i el silenci informatiu. El mateix \u00f2rgan falangista <em>Solidaridad<\/em> rabiava: \u00ab<em>Lo que pasa en Manresa es un r\u00edo, el Cardoner, al que si en \u00e9l se criasen cocodrilos habr\u00eda que tirar a todos los bulistas<\/em>.\u00bb El r\u00e8gim s\u2019havia vist desafiat per una ciutat&#8230; i ho reconegu\u00e9.<\/p>\n\n\n\n<p>A Manresa hi hagu\u00e9 una vaga general&#8230; la primera d\u2019una ciutat sencera durant el franquisme. Fins al moment, a Catalunya hi va haver diverses vagues a empreses grans com la Moritz, la Fabra i Coats, la Maquinista Terrestre i Mar\u00edtima, i algunes m\u00e9s. Catalunya s&#8217;havia despertat. La vaga de Manresa rebotaria per altres poblacions del Baix Llobregat, el Vall\u00e8s, el Maresme i la capital, Barcelona. Aquestes vagues tindrien tamb\u00e9 impacte en la realitat social que es visqu\u00e9 durant 1946, donant peu a la primera vaga general de car\u00e0cter provincial, la de Biscaia del maig de 1947.<\/p>\n\n\n\n<p>No eren vagues per fer una revoluci\u00f3 social, sin\u00f3 primer, per a millorar les condicions materials i, segon, per visibilitzar un malestar contra el r\u00e8gim totalitari. Eren els primers passos de la resist\u00e8ncia contra Franco en la conjuntura dels anys de la postguerra. La CNT seria protagonista indirecta de tot aquest proc\u00e9s, a trav\u00e9s dels seus i les seves militants. Per\u00f2 la veritable protagonista, iniciadora de tot el proc\u00e9s, qual aleteig d\u2019una papallona, no seria un altre que la plantilla de la F\u00e0brica Nova.<\/p>\n\n\n\n<p><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>Miguel G. G\u00f3mez A les acaballes de la Segona Guerra Mundial, a Catalunya es confiava en una propera vict\u00f2ria alidada. La gent tenia esperances que els Aliats intervindrien en Espanya. Aix\u00f2 creava un ambient de cert optimisme que reomplia les &#8230; <a title=\"La resist\u00e8ncia obrera contra el r\u00e8gim. A 80 anys de la Vaga de la F\u00e0brica Nova\" class=\"read-more\" href=\"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/blog\/24\/01\/2026\/la-resistencia-obrera-contra-el-regim-a-80-anys-de-la-vaga-de-la-fabrica-nova\/\" aria-label=\"M\u00e9s informaci\u00f3 sobre La resist\u00e8ncia obrera contra el r\u00e8gim. A 80 anys de la Vaga de la F\u00e0brica Nova\">Continua llegint<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":7,"featured_media":1042,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[26,25],"tags":[],"class_list":["post-1041","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cultural","category-memoria-historica","infinite-scroll-item","generate-columns","tablet-grid-50","mobile-grid-100","grid-parent","grid-33","resize-featured-image"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1041","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/users\/7"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1041"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1041\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":1043,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1041\/revisions\/1043"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1042"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1041"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1041"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/figueres\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1041"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}