Foto: Tribuna del míting del pavelló vell Congost, 2 d’abril de 1977.
La CNT com a organització va ser fundada el 1910. En aquella ocasió hi havia una societat obrera manresana, la dels tintorers. Aviat aquella organització obrera va arrelar a Manresa i en pocs anys va organitzar pràcticament tota la població assalariada de la ciutat, arribant a fites històriques com la de 1919 (7.895 persones afiliades), la de 1923 (7.500) o la de 1931 (8.575). Indiscutiblement, era la classe obrera organitzada. Això va canviar després de la guerra. L’organització va ser perseguida i anul·lada. Els seus militants assassinats, empresonats, exiliats o obligats a viure en clandestinitat, en aquell silenci humiliant de la postguerra.
Després de la mort del dictador Franco, la CNT renasqué. La societat havia canviat radicalment. La classe obrera tenia altres referents. Però també tenia problemes laborals, socials i polítics. Al voltant d’una trentena de convençuts es van llançar a una aventura organitzativa que marcaria tendència molt aviat. La CNT manresana es va començar a reunir a partir de tres grups de militants diferents que anaven confluint. Les seves primeres reunions van tenir lloc cap al mes de febrer de 1976.
Al maig, contactaren amb el Comitè Regional de Catalunya, de la CNT i, l’acabada de crear Federació Local, fou admesa. A finals d’any ja eren més de 300 treballadors organitzats i un any després més de 2.000 a tota la comarca. El 1977 la CNT de Manresa tenia 5 sindicats, presència a tota la comarca, la publicació “CNT del Bages”. El 2 d’abril es va realitzar un dels mítings més grans de la Transició a Manresa, al Vell Congost. Més de dues mil persones omplien la grada.
Tal com va pujar, la CNT va baixar. Les circumstàncies de la fi de la Transició, el desencantament, la reconversió industrial i diferències internes van minvar l’arrelament de l’anarcosindicalisme a la nostra comarca. La CNT va dividir-se donant lloc a la CGT, i això va ser una davallada. Es va iniciar una travessa del desert de vora de trenta anys fins que una nova generació va revifar el sindicat.
Des de fa poc més d’una dècada el sindicat CNT ha engegat de nou la seva recuperació, ara sí, adaptada a una realitat poc canviant. De nou amb centenars de casos i afiliats, de nou amb il·lusió de tornar a ser l’organització del poble treballador.
Atesa la diferència generacional amb qui va refundar el sindicat als anys setanta podem establir que ens uneix el mateix sentit comú i la ferma defensa de la classe treballadora així com de les persones més vulnerables de la societat, sempre colpejades pel capitalisme explotador.
Avui com ahir, la CNT és l’única sortida. Només ens tenim els uns als altres, només queda la CNT!
Visca la CNT
Foto: Local de la CNT al carrer Carrió, 5. Era l’any 1977