{"id":816,"date":"2024-12-11T19:08:40","date_gmt":"2024-12-11T18:08:40","guid":{"rendered":"https:\/\/prjct.xyz\/plantilla\/?page_id=816"},"modified":"2024-12-28T16:14:38","modified_gmt":"2024-12-28T15:14:38","slug":"pagina-demo","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/pagina-demo\/","title":{"rendered":"Hist\u00f2ria de la CNT Manresa"},"content":{"rendered":"\n

(Si vols tenir m\u00e9s dades del moviment obrer de la comarca entre els anys 1920 i 1940 et recomanem aquest bloc: https:\/\/revoluciobages.org\/ca\/intro\/<\/a><\/em>)<\/p>\n\n\n\n

La Confederaci\u00f3 Nacional del Treball<\/strong>, CNT<\/strong>, va n\u00e9ixer el 1910 a un congr\u00e9s a Barcelona. Era una conflu\u00e8ncia de societats obreres d\u2019oficis que ja hi havia, algunes amb molta tradici\u00f3, com les del fabril-t\u00e8xtil. El 1911 es va celebrar el Primer Congr\u00e9s de la CNT (no confondre\u2019l amb el congr\u00e9s de fundaci\u00f3). De la nostra ciutat nom\u00e9s hi va assistir la societat de tintorers. En paral\u00b7lel, diverses societats obreres van crear una Federaci\u00f3 Obrera Local de Manresa, que va establir-se el 1912. El sindicat impulsor seria la Uni\u00f3 Metal\u00b7l\u00fargica, i aviat es va formar un sindicat ferroviari i un del fabril-t\u00e8xtil. Aquesta federaci\u00f3 obrera ingressaria en bloc a la CNT durant els anys seg\u00fcents, participant a diversos plens i congressos a partir de 1914-15.<\/p>\n\n\n\n

(per llegir sobre la hist\u00f2ria anarcosindicalista d\u2019Igualada us recomanem els Quaderns d\u2019Hist\u00f2ria Social<\/a>, treball fet pel Taller d\u2019Hist\u00f2ria Social d\u2019aquesta ciutat germana)<\/em><\/p>\n\n\n\n

La federaci\u00f3 local de la CNT va agafar molta for\u00e7a entre 1917 i 1923. Tant fou aix\u00ed que organitzava aproximadament el 60% de tot el cens obrer de la ciutat. La Federaci\u00f3 Local va liderar les vagues de l\u2019agost de 1917 i les de setembre de 1919, molt importants a la nostra ciutat. Per\u00f2 la conflictivitat obrera tamb\u00e9 comportava una resposta patronal i a partir del mes d\u2019octubre de 1919 la patronal va tancar les portes de les f\u00e0briques condemnant a unes 7.500 persones de la comarca a passar gana, ja que poques tenien estalvis. Aquesta situaci\u00f3 s\u2019estabilitzaria a mitjans de 1920 per\u00f2 la Federaci\u00f3 Local va perdre alguns sindicats sota amena\u00e7a d\u2019atemptats contra els seus dirigents. El 1923, la CNT torn\u00e0 a desenvolupar-se i de nou, es dispar\u00e0 l\u2019afiliaci\u00f3 i es reorganitzaren els sindicats. No obstant aix\u00f2, el 1923 tamb\u00e9 fou l\u2019any del cop d\u2019estat de Miguel Primo de Rivera que aplicaria una dura repressi\u00f3 sobre el moviment sindical. De seguida es van realitzar tot un seguit de detencions a la ciutat, desmantellant l\u2019estructura sindical. <\/p>\n\n\n\n

L\u2019organitzaci\u00f3 es reconstruir\u00e0 el 1930 a partir de diversos sindicats de ram que tornaven a l\u2019activitat (el fabril va tenir protagonisme a la vaga de 1928, la \u201cvaga de les 8 hores i quart\u201d). Aix\u00ed, el sindicat cenetista tindr\u00e0 molta influ\u00e8ncia en els successos que portarien a la proclamaci\u00f3 de la Segona Rep\u00fablica com ara la vaga del 12 de desembre de 1930 o la vaga del 14 d\u2019abril (suposaven que la Gu\u00e0rdia Civil podria atacar la incipient rep\u00fablica i van convocar una vaga per si de cas). D\u2019aquesta manera, en poc temps van poder organitzar de nou uns 8.500 treballadors i treballadores. En aquell 1931 hi destacarien les vagues generals del 13 de juliol o la del 4 de setembre aix\u00ed com la vaga de la telef\u00f2nica i diverses vagues sectorials (t\u00e8xtil, metall, alimentaci\u00f3\u2026), totes impulsades des del sindicat revolucionari.<\/p>\n\n\n\n

(Podeu llegir un article sobre el moviment obrer del Bergued\u00e0<\/a>)<\/em><\/p>\n\n\n\n

Per resumir el per\u00edode de la Segona Rep\u00fablica, la CNT era el principal sindicat, per\u00f2 va patir una crisi interna entre 1933 i 1934, degut a diferents postures dins del sindicat sobre qu\u00e8 calia fer, si recolzar la Rep\u00fablica i construir un moviment sindical fort capa\u00e7 d\u2019establir un sistema sindicalista revolucionari (\u00e9s a dir, gestionar la economia) o si fer la revoluci\u00f3 aprofitant la feblesa del r\u00e8gim republic\u00e0, com volia el sector m\u00e9s revolucionari (habitualment identificat amb la FAI). El cas \u00e9s que la organitzaci\u00f3 no tornaria a actuar de forma unit\u00e0ria fins 1936. Entremig hi destacarien les vagues del t\u00e8xtil de finals de 1931, que portarien indirectament a la Vaga Revolucion\u00e0ria de l\u2019Alt Llobregat de gener de 1932<\/a> (detonant de l\u2019escissi\u00f3 abans esmentada), les vagues mineres de Cardona, S\u00faria i Sallent (intermitents, ja que cada any hi va haver vagues importants a cada poble), la vaga de la casa Alter i la Pirelli de 1932, les insurreccions anarquistes de gener de 1933 i desembre de 1933, la vaga de contramestres de 1934, la vaga general del 13 de gener de 1934, la Revoluci\u00f3 d\u2019Octubre de 1934\u2026 Un no parar.<\/p>\n\n\n\n

El pa\u00eds estava vivint una \u00e8poca molt convulsa que segons el que passava a la resta d\u2019Europa s\u2019estava couent un enfrontament a gran escala entre el feixisme i la revoluci\u00f3. La classe obrera espanyola vivia en un estat de mobilitzaci\u00f3 permanent que l\u2019apropava a la idea de la revoluci\u00f3 social. Aix\u00f2 \u00e9s m\u00e9s o menys el que va portar a 1936. La Guerra Civil va comportar una resposta revolucion\u00e0ria per part de les masses i per tant una \u00e8poca de gran desenvolupament i protagonisme de la CNT del que podr\u00edem destacar les col\u00b7lectivitzacions industrials, mineres i camperoles o les mil\u00edcies antifeixistes. <\/p>\n\n\n\n

Amb el final de la guerra i la derrota el pes del franquisme era asfixiant. Amb tot, la CNT es va poder reconstruir clandestinament a casa nostra el 1942, i despr\u00e8s d\u2019unes detencions que la van desorganitzar, un altre cop es va refundar el 1944. Malgrat la repressi\u00f3 franquista jugaria un paper important en aquell per\u00edode de 1944-46 que va culminar amb la vaga general produ\u00efda per la F\u00e0brica Nova. Malgrat aquesta breu aparici\u00f3, la CNT seria destruida per les detencions del franquisme. L\u2019ambient tornava a ser irrespirable i l\u2019anarcosindicalisme va perdre pistonada fins els anys 70s. Altres tend\u00e8ncies obreres ocuparien el seu lloc en el futur.<\/p>\n\n\n\n

Ja en la d\u00e8cada dels 70s, les primeres aparicions p\u00fabliques seria a partir de 1974 per mig d\u2019unes pintades de joves llibertaris i tamb\u00e9 d\u2019alguns militants que actuaven pel seu compte dins de l\u2019estructura del sindicat vertical o de militants que actuaven en solitari. Amb tot, no seria fins el maig de 1976 quan el sindicat va reapar\u00e9ixer plenament amb un manifest dirigit a la classe treballadora. En poc temps la CNT va guanyar afiliaci\u00f3 i arribaria al miler per l\u2019any seg\u00fcent (amb uns 2.500-3.000 a tota la comarca del Bages durant els moments m\u00e9s \u00e0lgids). La CNT fou l\u2019oposici\u00f3 per la esquerra m\u00e9s s\u00f2lida que tingu\u00e9 la central Comissions Obreres, que en aquesta \u00e8poca era hegem\u00f2nica. Malgrat aquest per\u00edode tamb\u00e9 breu el sindicat entraria en conflictes interns i cap els primers anys 1980s perderia la majoria de l\u2019afiliaci\u00f3. A m\u00e9s patiria d\u2019una important escissi\u00f3, que anys m\u00e9s tard formaria el que avui \u00e9s la CGT. <\/p>\n\n\n\n

En el nostre cas, el sindicat anarcosindicalista va quedar reduit a pocs militants i al paper de sindicat dedicat a la vida org\u00e0nica dins de la CNT, m\u00e9s que com a sindicat representatiu de la classe obrera local. L\u2019activitat solia ser de caire intern, i malgrat un revifament durant els primers anys 90s, el sindicat va quedar eventualment aturat uns anys.<\/p>\n\n\n\n

Les coses van canviar cap el 2005 quan diversos conflictes laborals van reactivar el sindicat, fent que hi guany\u00e9s capacitat, vitalitat i efectivitat, pres\u00e8ncia a diversos conflictes i a la vida associativa de la nostra ciutat. Una de les campanyes m\u00e9s actives d\u2019aquests inicis seria la d\u2019Amadeu Casellas, pres anarquista. Per\u00f2 tamb\u00e9 diversos conflictes laborals han posat a to el sindicat fins l\u2019actualitat, sense oblidar-nos del rol exercit durant les vagues generals de 2013 o les darreres vagues sectorials.<\/p>\n\n\n\n

Com a curiositat podeu trobar l’antiga web de CNT Manresa a l’archive.org<\/a>. Hi podeu navegar<\/em><\/p>\n\n\n\n

Tamb\u00e9 existeix l\u2019antic bloc que f\u00e9iem servir encara est\u00e0 actiu. El podeu consultar aqu\u00ed<\/a> i veure el que ens ocupava entre el 2008 i el 2012.<\/em><\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

(Si vols tenir m\u00e9s dades del moviment obrer de la comarca entre els anys 1920 i 1940 et recomanem aquest bloc: https:\/\/revoluciobages.org\/ca\/intro\/) La Confederaci\u00f3 Nacional del Treball, CNT, va n\u00e9ixer el 1910 a un congr\u00e9s a Barcelona. Era una conflu\u00e8ncia … Continua llegint<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":4,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"class_list":{"0":"post-816","1":"page","2":"type-page","3":"status-publish","5":"infinite-scroll-item"},"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/816","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=816"}],"version-history":[{"count":13,"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/816\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":943,"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/pages\/816\/revisions\/943"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/cnt.cat\/manresa\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=816"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}